domingo, 8 de diciembre de 2013

Fem tallers!!

A l'institut Lluís Companys ens hem animat a fer tallers els dimecres a la tarda després de les classes, una divertida manera de compartir, xerrar, gaudir, trencar la rutina a l'hora que aprenem a fer art amb el cuir.



Hem decorat llapissos, hem confeccionat punts de llibre i collarets i hem fet agulles de cabell i moneders. Tot això, ho venem a la botiga solidària del nostre institut.



Moltes gràcies, nois!!



martes, 19 de noviembre de 2013

2014... ja són aquí!!

Ei!! Ja els tenim aquí!! Ja ens han arribat els primers calendaris dels amics del poblet d'Oukout!!
Els voleu veure?? Aquí els teniu!!



Què en dieu? A què són xulos??
Si en voleu un, només heu de demanar-lo a un dels responsables del projecte. A l'institut Lluís Companys, serà un plaer per la Cati i els altres profes de poder-vos-els lliurar, i al Pere Calders, l'Alex i la colla us els faran arribar. I tot, per tan sols 4 Euros!! 
Vinga, que el projecte de la granja a Oukout ja està més aprop!! Som-hi junts!!

martes, 12 de noviembre de 2013

Eloubaly

Heu sentit mai a parlar d'Eloubaly?
Aquest poble es troba en una illa al bell mig del delta del riu Casamance i dintre de la comunitat rural d'Oukout. Per accedir-hi, és ben bé tota una aventura!! Des d'Oukout, una bona caminada fins a Djivante o Edhioungou, tot passant per paisatges de camps d'arròs i boscos i creuant gent que saludi i intercanvïi algunes paraules. Sobretot, és obligat saludar, en cas contrari us mirarien amb mals ulls!!




I una vegada arribem a la vora del bolong (així anomenen allà els braços d'aigua del delta), amunt a la piraigua i a passar calor!! La ruta remant dura unes dues horetes entre mig de manglars, on només se sent el soroll del rem que travessa l'aigua o d'alguna garça gris que saltironeja d'arbre en arbre. I de sobte, allà lluny, s'intueixen les teulades de palla de les cases d'Eloubaly.


















Però, no hi ha aigua dolça!! Els habitants del poble han d'emmagatzemar l'aigua de la pluja en cisternes durant els quatre mesos d'època de pluja per tenir-ne quan aquest bé escasseja. La recullen mitjançant les teulades de les cases les quals tenen forma d'impluvium: al centre tenen un forat i l'aigua cau en unes galledes a dintre de la casa.


I per l'agricultura, com ho fan? Doncs la terra està plena de sal degut a les infiltracions del delta. Han d'esperar a que plogui per inundar els camps. Els buiden, els tornen a inundar, els tornen a buidar i una vegada nets de sal, planten les llavors d'arròs.




Allà, no hi creix cap altre tipus de verdura ni cap arbre, els habitants han d'anar a buscar queviures a Oussouye, amb la piragua. I en l'època de pluges, tot és fang. Si s'hi camina amb sabates, es queden enganxades i totes brutes!! Millor anar descalços com fan tots ells!!


Els nois i noies de primària tenen una escoleta allà mateix, però no tenen matrial escolar. És per això que l'estiu passat els vam aportar alguns llapis, colors, bolígrfs i esborradors per poder començar el curs.



I ara ja que el més dur, la tornada remant i caminant cap a Oukout, però amb un gran record d'Eloubaly.




jueves, 31 de octubre de 2013

Inje a joola!!

Molts us demanareu què és un diola i com viuen... doncs bé, els diolàs viuen principalment al sud del Senegal a la regió de la Casamance, encara que alguns d'ells s'han establert a Dakar i a d'altres ciutats del país per buscar una oportunitat i treballar ja que la feina del camp no els dóna suficientment recursos per alimentar tota la família.
Els diolàs sont gent molt alegre, malgrat que no tenen grans recursos, sempre somriuen, ballen i canten, sense deixar de banda les seves obligacions diaries.



Els membres d'aquesta ètnia viuen en cases de fang amb teulades de palla, tot i que darrerament les posen de zenc perquè el foc feia estravagalls.
De les feines domèstiques, la dóna és qui se n'encarrega: la casa s'ha d'escombrar cada matí!! S'ha d'anar a buscar aigua al pou, encendre la foguera per coure l'arròs i tenir cura de la mainada... i quan ja està tot fet, encara queda temps per anar al mercat per si ha arribat alguna cosa de peix i anar a buscar llenya per cuinar. A més, és qui s'encarrega del sembrar i fer el planter d'arròs, i de recollir-lo i emmagatzemar-lo una vegada s'ha espigat.




D'altra banda, l'home ha d'anar al camp a treballar la terra, recollir el vi de palma, anar de pesca i cacera i al capvespre, ajuntar-se amb els altres en rotllana al voltant d'un "edioung", un recipient fet de fang, ple de "cadiou", una veguda fermentada a base de poma d'anacards. Això, es veu amb "l'ukobot", un cullerot fet de mitja nou de coco. I allà, tracten de temes del poble, de política, de cacera,... tots fan petar la xerrada i passen una bona estoneta junts. Les relacions socials sont molt importants allà!!



I per festes, ballen "l'ekonkon", toquen el "tam-tam" i "l'ékontin", es disfressen i practiquen l'esport més important: la lluita tradicional!! Això sí, us puc assegurar, que en aquestes celebracions, les dones són en l'ànima!!

sábado, 26 de octubre de 2013

Compartir

Compartir... quina paraula tan maca, oi? Quant de significat!! Per uns més que per d'altres, és clar!! Però pels Amics d'Oukout, és un terme amb molt de sentit: il·lusió, esforç, somriures, aconseguir,... esmorzars solidaris, Sant Jordi, sorteig, festa de finals de curs. Quants records compartits, no creieu?
Diuen que una imatge val més que mil paraules, doncs aquí us les deixo, les comparteixo amb vosaltres, amb tots els que formeu part d'aquesta família d'amics. Que les gaudiu!






















jueves, 24 de octubre de 2013

Una d'arròs!!!

L'arròs és pels habitants d'Oukout la base la seva alimentació. Un gran plat d'arròs tenyit de vermell amb oli de palma és el menú de cada àpat per a una família de trenta membres, de vegades l'acompanya algun peix que el pare ha pogut comprar al mercat o que algun dels germans ha anat a pescar. I tan sols els dies de festa, una peça de carn per a tots!!

Al mes de juny, les pluges arriben a la Casamance i els camps d'arròs es neguen d'aigua. Les dones més grans de la casa s'encarreguen de sembrar els grans en sòl fertil per després transplantar el planter als arrossars. Mentrestant, els homes formen grups i treballen la terra amb el "kadiandou", una eina en forma de rem amb el màneg de fusta i una punta de ferro molt afilada per llaurar la terra.



Passat el 15 d'agost, les dones es concentren als camps i porten cistells ples de plantetes d'arròs cap als camps, on amb una destresa increïble, transformen el paissatge de verd. Aquest mateix, amb el pas dels mesos, anirà esgrogueïnt-se fins que l'arròs, espigat, està llest per segar-se,... feina també de les dones.







Però no tot s'acaba aquí, ara han de portar-lo a la trilladora o bé, separar manualment el gra de la tavella en un morter gegant. Quina feinada!! Una vegada ficat en sacs i enmagatzemat, l'arròs està llest per ser cuinat. Es serveix en grans plats, tota la família seu al voltant i... és l'hora de dinar!!



miércoles, 23 de octubre de 2013

Junts construïm somriures!! Som-hi!!

Aquest projecte va néixer de l'empenta de persones que creien que donant tots junts una mica de la seva il·lusió i esforç, farien somriure nens i nenes, homes i dones, avis i àvies del poblet d'Oukout, a la regió de la Casamance, sud del Senegal... i ja és una realitat!! I aquí, tots els que aquesta empenta ha contagiat, també em somrigut, em gaudit i ens hem apropat.

Moltes gràcies a tots els dels instituts Lluís Companys de Ripollet i Pere Calders de Cerdanyola que heu fet possible aquesta gran fita!


Cliqueu aquí: Això és el que hem aconseguit l'estiu del 2013!!

"No podemos hacer grandes cosas, pero sí cosas pequeñas con un gran amor. A veces sentimos que lo que hacemos es tan solo una gota en el mar, pero el mar sería menos si le faltara una gota."
Madre Teresa de Calcuta

Gracias Cati!!


Barri de Kalaf (Oukout)